Catalunya, un mosaic lingüístic i cultural
Catalunya no només és coneguda pel seu modernisme, els castells o la gastronomia: també ho és per la seva diversitat lingüística . Segons dades de la Direcció General de Política Lingüística (2024) , al territori es parlen més de 300 llengües . Això la converteix en una de les regions més plurilingües dEuropa.
Les llengües majoritàries són el català i el castellà , però també destaquen l’ aranès (occità), l’ àrab (segona llengua més parlada a alguns barris de Girona i Barcelona), el romanès , el xinès mandarí i l’ urdú . A certes escoles públiques de Salt (Girona), per exemple, el 40% de l’alumnat té com a llengua inicial una de diferent al català o al castellà .
Dada curiosa
A L’Hospitalet de Llobregat, el segon municipi més gran de Catalunya, s’estima que 1 de cada 3 habitants parla habitualment una llengua diferent de les oficials a casa .
Estudis que subratllen la importància de les llengües
- El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (2024) indica que:
- 94% de la població entén el català .
- 81% ho sap parlar , encara que amb diferències territorials: l’ús és més fort a comarques com Osona o el Priorat i més feble a àrees metropolitanes com el Baix Llobregat.
- Segons la Fundació Jaume Bofill , l’aprenentatge del català en programes d’acollida per a persones migrants augmenta en un 30% la participació en activitats comunitàries .
- Les investigacions de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) mostren que el bilingüisme millora la flexibilitat cognitiva i la capacitat d’adaptació a entorns multiculturals.
Una altra dada interessant
A Catalunya s’han desenvolupat més de 20.000 “parelles lingüístiques” en els darrers deu anys, programes en què un voluntari catalanoparlant practica l’idioma amb una persona nouvinguda. Moltes d’aquestes relacions acaben convertint-se en amistats duradores .
Cultura com a motor de cohesió
La llengua es complementa amb la cultura. Festes, música, gastronomia i tradicions actuen com a catalitzadors dintegració.
Exemples destacats:
- Festivals interculturals a Barcelona i Girona , on conviuen la sardana, balls africans, música llatina i gastronomia de Pakistan en un mateix esdeveniment.
- Castells inclusius: algunes colles castelleres ja compten amb integrants de més de 15 nacionalitats diferents, i ho consideren un símbol de la força de la diversitat.
- Teatre comunitari: projectes a barris com El Raval han reunit a l’escenari joves d’orígens molt diversos per representar obres en català, barrejant expressions de les llengües maternes.
Curiositat
A Tarragona hi ha un festival de música en què participen corals en català, castellà, rus i tagal . El públic ho valora com una manera de “viatjar pel món sense sortir de la ciutat”.
La identitat col·lectiva: més forta quan és diversa
La inclusió cultural i lingüística no vol dir substituir llengües, sinó sumar veus . De fet, estudis del Consell d’Europa mostren que les regions amb més diversitat lingüística presenten índexs més alts d’innovació social i econòmica .
En el cas català, això es tradueix en fenòmens com:
- Un mercat cultural molt obert a noves expressions (cinema africà a Barcelona, literatura àrab traduïda al català, festivals llatinoamericans a Tarragona).
- Un increment del turisme cultural vinculat a la diversitat (gastronomia marroquina a Vic, música boliviana a l’Hospitalet, festes filipines a Badalona).
- La revitalització de l’ occità aranès , parlat per unes 2.800 persones a la Vall d’Aran, però amb un fort suport institucional i cultural que li ha permès sobreviure davant del risc d’extinció.
Sabies que…
- A Catalunya se celebren més de 60 festivals internacionals de cinema cada any, molts amb seccions dedicades a pel·lícules en llengües minoritàries.
- El Parlament de Catalunya reconeix oficialment el llenguatge de signes català (LSC), parlat per unes 25.000 persones.
- La UNESCO va declarar el Cant de la Sibil·la de Mallorca i Catalunya com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 2010, un exemple de com la llengua i la cultura poden transcendir fronteres.
Conclusió
La defensa de les llengües i les cultures locals a Catalunya no és un caprici identitari, sinó una aposta per la cohesió social i la innovació col·lectiva . Cada llengua aporta una visió diferent del món i cada tradició compartida genera vincles més forts entre les persones.
Lluny de dividir, la diversitat cultural i lingüística és una oportunitat per crear una societat més oberta, solidària i creativa. En un món globalitzat, Catalunya demostra que el multilingüisme no és un problema sinó un motor d’unió i futur .
