La diabetis mellitus tipus 2 (DM2) és una malaltia crònica caracteritzada per nivells elevats de glucosa en sang a causa d’una resistència a la insulina o a una producció insuficient d’aquesta hormona. A nivell mundial, la seva prevalença ha augmentat significativament, afectant milions de persones, especialment en edats avançades. Diversos estudis han evidenciat una connexió preocupant entre la DM2 i el deteriorament cognitiu en adults grans, la qual cosa subratlla la importància de comprendre aquesta relació i adoptar mesures preventives.
Impacte de la diabetis tipus 2 en la funció cognitiva
Investigacions recents han assenyalat que les persones grans amb DM2 presenten un risc incrementat de desenvolupar trastorns cognitius, incloent demència i malaltia d’Alzheimer. Aquest vincle es deu, en part, al al seu torn, al al seu torn, que la hiperglucèmia crònica pot danyar els vasos sanguinis cerebrals, afectant la irrigació i, per tant, el funcionament neuronal. A més, la resistència a la insulina i les alteracions metabòliques associades poden provocar inflamació i estrès oxidatiu, contribuint al deteriorament de les funcions cognitives.
Un estudi publicat a la revista Diabetology & Metabolic Syndrome va explotar l’efecte de la suplementació amb vitamina D en la resistència a la insulina en pacients amb DM2. Els resultats van mostrar millores significatives en els nivells de glucosa en dejú i en la sensibilitat a la insulina després de l’administració de vitamina D, suggerint que aquesta podria exercir un paper en la modulació de factors que també influeixen en la salut cerebral.
Estratègies de prevenció i maneig
Per mitigar el risc de deteriorament cognitiu en persones grans amb DM2, és essencial implementar estratègies integrals que abordin tant el control glucèmic com la salut cerebral:
- Control metabòlic estricte: Mantenir nivells adequats de glucosa en sang mitjançant una dieta balancejada, exercici regular i, quan sigui necessari, medicació, és fonamental per prevenir complicacions vasculars i neurològiques.
- Suplementació amb vitamina D: Atès que la deficiència de vitamina D s’ ha associat amb una major resistència a la insulina i possibles efectes negatius en la funció cognitiva, és recomanable avaluar i corregir els nivells d’ aquesta vitamina sota supervisió mèdica.
- Estimulació cognitiva: Participar en activitats que desafiïn i mantinguin activa la ment pot ser beneficiós per preservar les funcions cognitives. Exercicis com trencaclosques, lectura, aprenentatge de noves habilitats o jocs de memòria són recomanats. A més, activitats grupals com cantar en un cor o participar en obres de teatre poden fomentar la interacció social i el benestar emocional.El País
- Estil de vida saludable: A més del control glucèmic, mantenir una pressió arterial i colesterol en rangs normals, evitar el tabaquisme i limitar el consum d’alcohol contribueixen a la salut cerebral. L’exercici físic regular no només ajuda en el control del pes i la glucosa, sinó que també millora la circulació cerebral i promou la neurogènesi.
- Monitoratge mèdic regular: Les visites periòdiques al metge permeten una detecció primerenca de possibles deterioraments cognitius i la implementació d’ intervencions oportunes.
Importància de l’ estimulació cognitiva en adults grans
L’ estimulació cognitiva es refereix a un conjunt d’ activitats dissenyades per mantenir o millorar el funcionament cerebral en àrees com la memòria, l’ atenció, el llenguatge i la resolució de problemes. En el context de la DM2, on el risc de deteriorament cognitiu és més gran, aquestes activitats cobren una rellevància especial.
Existeixen diversos recursos i programes enfocats en l’ estimulació cognitiva per a adults grans. Per exemple, la plataforma NeuronUP ofereix exercicis dissenyats per neuropsicòlegs que busquen enfortir l’autonomia funcional i alentir el deteriorament cognitiu. Així mateix, organitzacions com FIAPAM han desenvolupat fitxes d’ exercicis que abasten diferents nivells de dificultat, adaptant-se a les necessitats individuals.neuronup.comFIAPAM
És fonamental que les activitats d’ estimulació siguin variades i adaptades als interessos i capacitats de cada persona, fomentant la motivació i el compromís. A més, la combinació d’exercicis físics i cognitius pot oferir beneficis sinèrgics, millorant tant la salut corporal com mental.
Conclusió
La relació entre la diabetis tipus 2 i el deteriorament cognitiu en persones grans és una àrea de creixent interès en la comunitat mèdica. Si bé la DM2 representa un factor de risc significatiu per al desenvolupament de trastorns cognitius, la implementació d’ estratègies preventives i terapèutiques pot marcar una diferència substancial en la qualitat de vida dels afectats. El control metabòlic, la suplementació adequada, l’ estimulació cognitiva i un estil de vida saludable són pilars fonamentals en la promoció d’ un envelliment actiu i saludable.
És essencial que les persones grans amb DM2, juntament amb els seus familiars i cuidadors, estiguin informats i empoderats per prendre decisions que afavoreixin el seu benestar integral, abordant tant la salut física com la mental.
